Normal per la Variant Directa a l’Esperó Remacha

La soferta Via Normal de l’Esperó Remacha té una variant d’allò més suggerent al segon llarg:  es tracta de 25 metres que desplomen lleugerament a la part superior, sempre amb cantell molt generós i amb la firma d’en Jordi Marmolejo, tota una garantia. Una bona opció per combinar amb altres vies dels voltants, on només haurem de menester les cintes exprés.

Aproximació:

Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i ens situem a peu de via, en front la làpida.

L1(IV)

La via s’inicia tot just sobre la làpida commemorativa. Llarg prou vertical i amb unes preses tremendes, per xalar de valent. Als poc metres veurem una línia de parabolts que marxa cap a l’esquerra (Songoku-Krilin), nosaltres hem de seguir en lleugera tendència a la dreta. Abans d’arribar a la reunió en trobarem una de claus que hem d’ignorar, seguim uns metres i a l’altre banda d’una llastra trobarem la nostra. 30 metres.

L2(6a)

La Via Normal continua cap en tendència a la dreta. Si volem fer la variant haurem de sortir més o menys recte amunt. Al cap d’uns metres el mur desploma lleugerament, així doncs no ens hem d’entretenir donat que la presa és generosa i si ens ho repensem els braços segur que es comencen a queixar. Un cop superat aquest tram desplomat resten uns pocs metres agradables fins la reunió. 25  metres.

L3(IV+)

El pas més complicat de la tirada el trobem al sortir de la reunió, però de nou la bona presa farà que no representi cap dificultat. marxem en tendència a la dreta fins abastar una mena d’esperonet on només ens restarà superar una sèrie de ressalts per arribar a la darrera reunió. 35 metres.

Descens:

Rapelant per la via.

El que més m’ha agradat:

• Aproximació inexistent.
• Roca molt bona.
• Segona tirada tant bona com la de la Normal, però més atlètica.